La propera data de trobada del club de lectura serà el dijous 25 de febrer a les 19h, la lectura “Los objetos nos llaman” de Juan José Millàs.
…Properament podrem passar a per ella a la biblioteca…
gener 15, 2010
El 28 de gener vam alitzar “Novela de ajedrez” de Stefan Zweig, aquesta novel·la ens va sorprendre per la qualitat i firmessa del discurs narratiu, en porta cap al final com si d’una espiral concèntrica es tractés fins a portar-te a un final inesperat (però no sorprenent), ideològicament presenta un debat, enfrontament, entre el idealisme i el materialisme, entre la locura i la cordura, entre l’esforç del treball i la capacitat intel·lectual… debats que eren ben presents a l’Europa cohetànea de l’obra… També vam passejar per les notes biográficques i autobiogràfiques de l’autor per tal de descobrir aquest famós autor que avui en dia es troba algo oblidat…
desembre 4, 2009
Bé, el llibre en general ens va agradar, és directe, és proper, és àgil… i parla de les nostres terres (aspecte que vam valorar positivament ja que ens va satisfer trobar en un llibre ubicacions i costums tan castellonenques)… Però alguns van detectar un excessiu simplicisme en la forma literària i van trobar en falta que es desenvoluparen algo més les petites històries de les que està composat aquest relat.
octubre 30, 2009
Un bon grapat de lectores i lectors ens vam trobar el dijous 3 de desembre per a comentar “Ensayo sobre la ceguera” de José Saramago, esta vegada ens va acompanyar Vicent Usó per tal d’ajudar-nos a analitzar literàriament l’obra i a bones que ho va fer…
Vam començar amb quatre línies autobiogràfiques de l’autor, amb el que vam poder descobrir a tot un premi Nobel que no va començar a publicar fins que no tenia 60 anys… però ràpidament ens vam endinsar, de la mà de les observacions de Vicent, en les peculiaritats del narrador en aquesta novel·la que el converteix a una mena de narrador oral, passant per l’estil (l’assaig amb personatges) i el tema tan ampli i que ens porta cap una espiral a la maldat de la qual ningú estem lliures de poder fugir… Una societa cega, som “cecs que veient no veiem”
octubre 8, 2009
Vam tenir el plaer d’estar acompanyats deVíctor J. Maicas per a parlar del seu segon i darrer llibre “La república dependiente de Mavisaj”, aquest autor castellonenc ens va deleitar amb la seua visió crítica i a la vegada reflexiva mirada sobre el món actual, compromés amb el nostre temps i els canvis que segons ell són absolutament necessària i pels que tenim la necessitat de lluitar JA MATEIX, vam estar dissertant sobre diferents injustícies que fan d’este un món plé de corrupció i lluites de poder, un món amb la informació manipulada i els mitjans de comunicació com a principals ferramentes de desinformació dels poders…
Però, amb la conversa, anàvem adinsant-mos en les particularitats dels personatges del llibre per descobrir quines identificacions li van servir a ell per ubicar i dissenyar cadascun, per constatar que l’argument de l’obra va més enllà d’una descripció/ succesió de fets per a buscar una reflexió sobre els mateixos, i poc a poc desvelar també part de l’argument i reflexió del tercer títol, pendent de publicació.
Front a la pregunta de… – Què vol dir Mavisaj?- algú va ser capaç de trobar el joc que amaga la denominació d’aquest illa… vols saber-lo? Uis… que no ens queda més temps per a escriure, ja actualitze un altre dia….
setembre 23, 2009
Si, de paper, la xarxa de clubs de lectura de les biblioteques de Catalunya ha creat aquest bloc pert que, a mà, els lectors puguem fer un seguiment del club de lectura. Punxeu AQUI
setembre 18, 2009
“La conjura de los necios” de John Kennedy Toole, ens va encantar. És una visió molt àcida, esperpèntica, irònica, de tota una societat americana dels 60 que també podria ser-ho d’una nostra societat actual… Meravellosos els personatges, antiherois de la realitat. Increïbles sil·logismes. Geni neci, Dalinià i Quixotesc. Que realment és una gran caricatura de l’autor, una projecció de la seua vida.
agost 3, 2009
“Ego te absolvo” i “El álbum de fotos” van donar un èxit diferent, tant en positiu com en negatiu…
Per un costat es va valorar positivament alguns trets “originals” com per exemple a “El álbum de fotos” el fet de partir d’unes fotos per a construïr una novel·la i acompanyat d’una espècies de diàri (per altra part tan recorregut també), però per altre costat negatiu la resolució de l’obra ja que l’opinió general era que l’obra anava de més a menys; amb “Ego te absolvo” les percepcions van ser més positives, és un text més madur, i un tema molt proper (per a alguns col·lectius que va poder estar implicats fa 30 anys)….
juliol 1, 2009
El passat dijous 30 de juliol a les 19h vam comentar “Lo que sé de los vampiros” de Francisco Casavella, l’impressió general no va ser ni negativa ni positiva… a vore, és un text dur, de molt de seny, i no ens va agafar en un bon “moment” als membres del grup… és una d’eixes novel·les que precisa d’una lectura pausada i assossegada, amb un bloc de notes i l’enciclopèdia filosòfica al costat del llibre… ens va sorprendre a tots (impressionar millor dit) l’ús del llenguatge i del vocabulari, la prosa, la oratòria de l’autor! probablement el treball de camp per a confeccionar l’obra a sigut bestial, sense cap dubte a mi em recorda a una obra tipus “Margarite Yourcenar”…
Vaja, mireu els comentaris dels lectors…
maig 29, 2009
“El lector” de Bernhard Schlink ens va sorprendre, per a molts una gran obra a primer cop de vista, per a d’altres una novel·la que necessitat d’un debat, d’un contrast d’opinions, d’una anàlisi de les dualitats que es produeixen entre els protagonistes… Va ser enriquidor retrobar-se i que cadascú mostrés l’aspecte de l’obra que li havia interessat especialment…
