La propera cita: ens tornarem a vore el DIJOUS 3 de desembre a les 19h… l’obra que analitzarem serà “Ensayo sobre la ceguera” de José Saramago, i ens acompanyarà Vicent Usó per tal d’ajudar-nos a analitzar literàriament l’obra…
Octubre 30, 2009
Octubre 8, 2009
Vam tenir el plaer d’estar acompanyats deVíctor J. Maicas per a parlar del seu segon i darrer llibre “La república dependiente de Mavisaj”, aquest autor castellonenc ens va deleitar amb la seua visió crítica i a la vegada reflexiva mirada sobre el món actual, compromés amb el nostre temps i els canvis que segons ell són absolutament necessària i pels que tenim la necessitat de lluitar JA MATEIX, vam estar dissertant sobre diferents injustícies que fan d’este un món plé de corrupció i lluites de poder, un món amb la informació manipulada i els mitjans de comunicació com a principals ferramentes de desinformació dels poders…
Però, amb la conversa, anàvem adinsant-mos en les particularitats dels personatges del llibre per descobrir quines identificacions li van servir a ell per ubicar i dissenyar cadascun, per constatar que l’argument de l’obra va més enllà d’una descripció/ succesió de fets per a buscar una reflexió sobre els mateixos, i poc a poc desvelar també part de l’argument i reflexió del tercer títol, pendent de publicació.
Front a la pregunta de… – Què vol dir Mavisaj?- algú va ser capaç de trobar el joc que amaga la denominació d’aquest illa… vols saber-lo? Uis… que no ens queda més temps per a escriure, ja actualitze un altre dia….
Setembre 23, 2009
Si, de paper, la xarxa de clubs de lectura de les biblioteques de Catalunya ha creat aquest bloc pert que, a mà, els lectors puguem fer un seguiment del club de lectura. Punxeu AQUI
Setembre 18, 2009
“La conjura de los necios” de John Kennedy Toole, ens va encantar. És una visió molt àcida, esperpèntica, irònica, de tota una societat americana dels 60 que també podria ser-ho d’una nostra societat actual… Meravellosos els personatges, antiherois de la realitat. Increïbles sil·logismes. Geni neci, Dalinià i Quixotesc. Que realment és una gran caricatura de l’autor, una projecció de la seua vida.
Agost 3, 2009
“Ego te absolvo” i “El álbum de fotos” van donar un èxit diferent, tant en positiu com en negatiu…
Per un costat es va valorar positivament alguns trets “originals” com per exemple a “El álbum de fotos” el fet de partir d’unes fotos per a construïr una novel·la i acompanyat d’una espècies de diàri (per altra part tan recorregut també), però per altre costat negatiu la resolució de l’obra ja que l’opinió general era que l’obra anava de més a menys; amb “Ego te absolvo” les percepcions van ser més positives, és un text més madur, i un tema molt proper (per a alguns col·lectius que va poder estar implicats fa 30 anys)….
Juliol 1, 2009
El passat dijous 30 de juliol a les 19h vam comentar “Lo que sé de los vampiros” de Francisco Casavella, l’impressió general no va ser ni negativa ni positiva… a vore, és un text dur, de molt de seny, i no ens va agafar en un bon “moment” als membres del grup… és una d’eixes novel·les que precisa d’una lectura pausada i assossegada, amb un bloc de notes i l’enciclopèdia filosòfica al costat del llibre… ens va sorprendre a tots (impressionar millor dit) l’ús del llenguatge i del vocabulari, la prosa, la oratòria de l’autor! probablement el treball de camp per a confeccionar l’obra a sigut bestial, sense cap dubte a mi em recorda a una obra tipus “Margarite Yourcenar”…
Vaja, mireu els comentaris dels lectors…
Maig 29, 2009
“El lector” de Bernhard Schlink ens va sorprendre, per a molts una gran obra a primer cop de vista, per a d’altres una novel·la que necessitat d’un debat, d’un contrast d’opinions, d’una anàlisi de les dualitats que es produeixen entre els protagonistes… Va ser enriquidor retrobar-se i que cadascú mostrés l’aspecte de l’obra que li havia interessat especialment…
Maig 6, 2009
Joan Campos al Club de lectura
El 28 de maig ens vam retrobar amb el llibre de poemes “Jardí Clos” i amb el seu autor, el castellonenc Joan Bta. Campos, que ens va enamorar poèticament… la seua recitació tranquil·la, mesurada, en va mostrar part de la intimitat i personalitat dels seus textos:
Joan ha volgut partir des d’on es trobava per vore i observar què passa al seu voltant, com passa la llum “…tan fugaç com la vida…, com el pas del temps ens va colpint”, i envoltant-se d’eixe “…jardí paticular on hem sigut feliços, hem patit, hem estimat, hem plorat…” a la vegada que es dona ú compte que “… més enllà hi ha una ciutat, rere la boira, que comença en la frontera del nostre jardí.”
Joan, no va deixar passar l’oportunitat de recordar a Manel Garcia Grau, com gran amic que d’ell era, i al qui li dedica un dels textos, i del que el llibre ha sigut guardonat amb el premi que porta el seu nom.
Març 27, 2009
Així va ser, el dimecres 29 d’abril a l’hora de costum, vam debatre sobre l’obra “Tannöd, el lugar del crimen” obra de Andrea Maria Schenkel que ens havia recomanat Vicent Usó. Va resultar ser una obra que degut a l’aparença senzilla d’estructura i de fil argumental, provocaba diversitat de visions i d’opinions al respecte de la seua qualitat, de tal forma que ha sigut un dels texts treballats que més detractors ha provocat en el grup, sense coincidir en opinió amb els que per contra els havia agradat i havien disfrutat amb ella…
Març 4, 2009
El dijous 26 de març vam debatre sobre les sensacions que ens ha produït aquesta novel·la, la gran majoria vam convindre que baix l’aparença d’una narració prou simple i amb un vocabulari no massa elaborat, hi havia realment una història que trasbalsava molts sentiments: la soletat, la discriminació, l’aillament social, l’estima… com si d’un agredolç conte es tractés… ah! i les olors, quina importància tenen a vegades les olors…
