Un bon grapat de lectores i lectors ens vam trobar el dijous 3 de desembre per a comentar “Ensayo sobre la ceguera” de José Saramago, esta vegada ens va acompanyar Vicent Usó per tal d’ajudar-nos a analitzar literàriament l’obra i a bones que ho va fer…
Vam començar amb quatre línies autobiogràfiques de l’autor, amb el que vam poder descobrir a tot un premi Nobel que no va començar a publicar fins que no tenia 60 anys… però ràpidament ens vam endinsar, de la mà de les observacions de Vicent, en les peculiaritats del narrador en aquesta novel·la que el converteix a una mena de narrador oral, passant per l’estil (l’assaig amb personatges) i el tema tan ampli i que ens porta cap una espiral a la maldat de la qual ningú estem lliures de poder fugir… Una societa cega, som “cecs que veient no veiem”
novembre 6, 2009 at 3:49 pm
Sí Gloria, és cert que és una novel·la “dura”
desembre 2, 2009 at 5:55 pm
Ara no tinc gaire temps per a llegir, sento que no acabaré la novela demá pero hi aniré.
M’esta agradant
desembre 4, 2009 at 11:10 am
Com a participant novell del club, m’agradaria dir que va ser per a mi una experiència molt gratificant assistir ahir a la reunió i participar-hi. La llàstima: la falta de temps. Em vaig quedar amb la sensació que no vam treure tot el suc a eixa magnífica taronja que és “Ensayo sobre la ceguera”.
desembre 9, 2009 at 1:30 pm
No pude ir a la reunión pero la leí. Me pareció magistral pero dura, durísima, tanto que la tuve que dejar en varias ocasiones. Yo intenté darle también una proyección social o política, aunque no creo que fuera esa la intención de Saramago. Es como un mundo que está ciego a nada que no sea su interés personal. ¿Porqué la mujer del ´Médico no se queda ciega?.
Sentí no poder ir a la reunión.