El 27 de novembre vam comentar “Cometas en el cielo”, açò és el que alguns han opinat:

Joan Miquel

Sinopsi ‘Cometas en el cielo’. Relat de dos xics, un sunnita (Hassan) i un pastun (Amir) a L’Afganistan. Un ric i un pobre units per l´amistat i l´enveja del primer. On el joc de les cometes es converteix en el símbol de la seua relació en llibertat. Amir emigrarà als EEUU després de trair Hassan, culpa que arrossegarà tota la vida. Qui retornarà el seu país veient la destrucció i l´horror- com la lapidació dels adúlters en un estadi de futbol per un antic conegut del protagonista, Assef-. No es produirà l´esperat encontre de l´amic Hassan, però si amb al seu fill… Amb ell Amir recuperarà el seu passat i curarà les ferides.
La novel·la reflexa la història de l´Afganistan dels últims 30 anys des de la invasió russa fins l’opressió talibà.

Carmina

Ahir vaig disfrutar molt en la reunió del comentari del llibre “Cometas en el cielo”, sobre tot per la nutrida participacio.
Tinc començat el nou llibre, interesant i poetic.

Juanjo

Encara que no la vaig poder veure sencera, la pel.licula em va pareixer prou fidel al llibre, ara bé em quede amb éste perque, com sol passar, té més riquesa amb detalls, etc.
Jo tinc la costum d´anotar-me frases, paraules,figures literaries…en fi, el que em crida l´atenció d´un llibre. D´este en concret:

“Las palabras eran puertas secretas y yo tenía las llaves de todas ellas”
“En Afganistán hay muchos niños, pero poca infancia”
“POR TI LO HARIA MIL VECES MAS” (ja vam quedar que expresava molt bé l´actitud de Hassan)
Paralelisme amb “la mirada del cordero”
“Oí la sonrisa” (sinestesia)
“La calma amortiguada, la calma de la nieve, resultaba ensordecedora” (oximoron)
També hi han retruécans, antítesi, però ja està bé, no vull resultar un pesat. Simplement compartir amb vosaltres les meues “dèries”

Salut!

Felip

Anuncis