El 24 de juny vam comentar el llibre "La elegancia del erizo" de Muriel Barbery, el resultat va ser 1 a 9... o siga que de cada 10 a una persona no li va agradar... és una història que generalment no destaca res remarcable, a part de tindre la capacitat de llegir-se de manera àgil i distreta, això podria explicar l'èxit que ha tingut en vendes (la versió cinematogràfica també ajuda), però que ens va aportar al menys l'excusa per tal d'anar a sopar després de la reunió a un restaurant japonès i continuar parlant de llibres.
Club de lectura de la Biblioteca Pública de Castelló 
Juny 30, 2010 at 4:26 pm
Malgrat alguna contradció detectada, “es un siempre en el jamás”, realze la bellesa de les coses petites.
“Ansío las estrellas mas abocada estoy a la pecera”… el ritual del té… los abedules… la gramática…MOZART, Vermeer, la universidad es una secta…el jugador de movimientos inmòviles, corre sin desestructurarse (jo crec es MESSI)…PROUST, els DIRE STRAITS, el kairós o moment idoni, ANA KARENINA,
filosofía… tot barrejat ens done esta novel.la plena d´idees i pensaments.
Juny 21, 2010 at 9:18 pm
Por usted , apartir de ahora buscare los siempre en los jamases.La belleza en este mundo.Siempreen el jamas .Buena sujerencia poner como fondo casi subliminal la msica que propones Juanjo Talvez la de Iturbi por aquello que escribe Muriel que el compositor no pronuncio.(SIEMPRE ;NUNCA JAMAS)El final me parecio tan fascinante que me entraron unas irresistibles ganas de reler Madam Bobary.Ahi va.Como la mayor parte de familias cmpesinas que consrvan siempre en el alma algo de la callosidad delas manos paternas.Faubet define al tedio (Como araña silenciosa)Perdon por la ortografia Carpe diem
Juny 17, 2010 at 6:48 am
“La facultad que tenemos de manipularnos a nosotros mismos para que no se tambaleen lo más mínimo los cimientos de nuestras creencias es un fenómeno fascinante.”
Juny 17, 2010 at 4:58 pm
pàgina 117, je,je,jo es que tinc tantes frases que no sé quina posar…evidentment me està agradant molt, “es un siempre en el jamás”. Per altra banda, el més adient a esta novel.la serie fer el sopar de germanor a un japonés… però quasi que sóc més tradicional en el menjar i en el beure. Deures: n´hi ha que repasar la filosofia de COU, ART (Vermeer-Caravaggio), la música de Dire Straits, Mozart… per aprovar!!
Juny 16, 2010 at 10:48 am
L’estic acabant.
Es molt interessant, pero es nota que l’autora es filòsofa, i de vegades amb tanta filosofia s’em fa un poquet costa cap amunt, o és que soc una mica tonta?
Juny 17, 2010 at 7:02 am
No s’ha de preocupar, jove. Jo no entenia res i vaig provar de llegir després d’haver-me pres dues copetes de moscatell. A partir d’ahí tampoc no he entés res, però amb alegria.